ReL’Hats. Exposició col.lectiva de CMR.
Pot ser que l’obra més coneguda de Gustave
Courbet sigui “L’atelier du peintre”.
Pintada en 1855, l’escena té lloc en el
taller de Courbet en París i amb el mateix pintor al mig de l’escena assegut i
amb la seva paleta i pincell a la mà, treballa sobre un gran paisatge de
Ornans del que es originari. A dreta i
esquerra una gran representació de la societat de l’època , Baudelaire i
Proudhonm entre ells, la model nua al seu costat.
Escriu al seu amic Jules Champfleury en 1855 «es
la historia moral y física de mi taller, primera part, Son les persones
que em serveixen, em sostenen en la meva
ideia, que participen en la meva acció. Son las persones que viuen de la vida,
que viuen de la mort. Es la societat en la seva totalitat, en la part baixa, en
la part mitja. En una paraula, es la meva manera de veure la societat, en els
seus interessos y en les seves passions.
Es el món que ve a fer-se pintar casa meva. ». El taller del pintor, amb una
llum difosa i groguenca que entra per la
dreta, es fa un lloc de creació i també de compromís, amb el seu temps i
els seus conflictes.
Avui també venim a veure una exposició de “atelier”, no a París , sinó a
L´Hospitalet, a una sala de nom de pintor, Rafael Barrades, que no molt lluny
d’ aquí, al carrer J.M. de Segarra, també tenia el seu modest taller, i per el que també passava la societat
de la seva època , Gual, Dalí o Lorca fent un “Ateneillo” que ha quedat ja
fixat en els anals de la modernitat de la nostra ciutat.
La importància del lloc de creació, el
taller, es fonamental per entendre l’obre dels artistes, és per això que el
col.lectiu d’artistes que treballen en un taller del carrer Miquel Romeu, just
quan aquet perd la seva linealitat per situar-se en la zona industrial de la
Carretera del Mig i obrir-se a Bellvitge volen presentar al Barrades un tast de
la seva producció en el seu cinquè aniversari expositiu de les exposicions col·lectives
que com CMR (Col·lectiu d’artistes del carrer Miquel Romeu) han vingut
presentant a la nostre ciutat i que han manifestat la seva vocació i compromís
amb una idea de ciutat, de compromís i de pràctica artística que sense
unicitats estilístiques o conceptuals i
des de la més absoluta individualitat si volen relatar, d’aquí el nom de
l’exposició (rel’hats), els seus viatges
creatius, les seves lectures, les seves visions, els seus compromisos o les
seves passions. I amb les mateixes paraules de Courbet volen fixar “el món que
ve a pintar-se a casa meva ” compartint espai, llum i amistat.
Mireu i esteu atents als seus relats, a qué
ens diuen i pot ser el més important, com ens ho diuen.
Àlex
Gonzàlez. pintor
No hay comentarios:
Publicar un comentario